Avui, a migdia, fent l'aperitiu. Se m'ha escapat un: "m'agradaria sortir-me'n des Facebook però som community manager". "Què boba!" respon na Mariona. Idò sí, és el primer que he pensat jo també. Però el segon ha estat que això també ho podria dir una periodista dels informatius -"M'estimaria més no haver d'investigar sobre tota aquesta merda"-, una fotògrafa de guerra, un metge d'urgències, una advocada de delictes de gènere... El tercer que ha passat pel meu cap és en Carlos Boyero escrivint sobre programes de la caixa tonta, tot i que la posa a parir com sempre amb el mateix cinisme d'un Matías Vallés recordant-nos la seva afiliació (?) al podrit Partit Popular. El quart, en paral·lel amb el tercer, ha estat que el segon pensament no representa comparació fidel. El segon que havia pensat indicava que els professionals rebutgen els continguts, els ingredients del seu bullit, però el que jo rebuig és el mitjà concret, el Facebook. Estan bones aquestes olives.
Community manager, comunicador, publicista, venedor de motos... és la professió, i el Facebook és el mitjà. De fet és una xarxa social, un nou mitjà, sistema i estructura de comunicació. I també és una marca, encara que ja s'ha guanyat el nom genèric com abans ho varen fer el Danone, el Colacao o els Chiclets. O hauria de dir millor que és 'el producte'? Trob que sí, no hi ha cap altre. Cap altre a on puguis escriure, pujar imatges, comentar, fer likes... tot això amb interacció (!) amb qualsevol amic, company, conegut, personatge, empresa o institució, amb honroses excepcions. No hi ha cap alternativa a aquesta xarxa? A aquesta empresa que censura continguts, manipula el que te mostra, analitza i treu conclusions del teu perfil social i emocional, en ven les teves dades no només amb finalitat comercial? Doncs no. Principalment perquè la seva fortalesa és, com ja he comentat, que ens té a totes. Bé, a la quantitat més gran possible 'de totes'.
S'ha arribat a fer un us habitual dels mòbils perquè no es varen abandonar els números de fixes 'de tota la vida'. Oh, wait! Els emails també s'han fet habituals i al principi -fa res- eren 4 gats que tenien adreça i el feien servir. Ara, que si pens més (estic pensant massa, faré un glopet de vi), el correus electrònic no és una alternativa al telèfon, és un nou mitjà.
Potser he(m) de deixar de cercar una alternativa al Facebook, a 'la xarxa social', i cercar en canvi un nou sistema. Tan complexe que potser ja existeix. Qui sap si ha de ser imprès en paper, repartit amb firma, llegit en públic, representat en actuacions i discutit en petits grups triats voluntàriament, davant una copa de vi i assegudes a unes cadires tretes a la plaça sota un deliciós sol primaveral, per exemple.
El cinquè que he pensat és que havia de demanar una segona copa, l’altra ja estava buida. I mentre ja he oblidat el que havia pensat primer. No importa, ara pujaré això al meu perfil. "Mariona, tu també en vols una altra?"
Originalment publicat al meu Facebook, per total contradicció